video dol

Pedagogia del dol a les escoles

“Cloe” , el curtmetratge ens mostra un procés maduratiu mitjançant les vivències de la Cloe i de la seva mare, com eix principal de l’argument. A llarg del curt podem veure com transiten per les etapes dels diferents dols que es presenten: divorci del pares, canvis de lloc de viure, d’escola, la pèrdua d’una mascota i la malaltia i mort de la mare. La forma en que van experimentant els canvis tenen com a fil conductor l’amor. Les seves experiències, des del que seria la forma d’encarar les pèrdues, ens podem servir com a model per a saber la millor manera de posicionar-nos davant els dols.
Podem, també, veure com la Cloe va madurant en relació a la forma en que va gestionant els seus sentiments amb l’ajuda de les persones que l’envolten.

Grup Temps vol impulsar la orientació i formació sobre l’acompanyament al dol i a la mort en els centres educatius i

En aquesta línea l’associació ha elaborat un programa que consta de:

1. Un curtmetratge sobre l’acompanyament als diferents dols que podem tenir al llarg de les nostres vides.
2. Un manual per a treballar-ho a les aules.
3. Formació en centres.

El curtmetratge està penjat a la nostre web per a poder veure’l sempre que es vulgui.

El manual i el nostre programa de formació estarà a la vostra disposició contactant amb l’associcació a través del nostre mail: secretaria@gruptemps.org

Volem donar les gràcies a totes les persones que de manera desinteressada han participat en aquest curtmetratge i a les entitats que ens han cedit els espais pels rodatges.

 

Segueix-nos en les xarxes:

Web: http://gruptemps.org/
Intragram: https://www.instagram.com/gruptemps/
Facebook: https://www.facebook.com/gruptemps/

natura 2

Retorno a la base

Armando tenía 11 años. Nunca conoció a sus padres. Su madre no se preocupó ni en averiguar quién era el padre, por lo que siguió su camino con el único afán de seguir viviendo una vida de pasiones. Armando fue el nombre con el que se inspiró la hermana Esperanza, en el orfanato, al ver la carita del recién nacido. Llegir més

ted-gracia-2

El duelo: procesos de maduración personal.

Revisar las actitudes personales ante la pérdida, permitirá no solo comprender el proceso de duelo como una experiencia natural de la vida, sino que, también como una oportunidad de crecimiento y maduración personal.
El cuestionarse estos aspectos vitales nos moviliza a revisar y actualizar nuestro régimen de creencias, nuestras ideas o incluso nuestros valores que hacen que cada uno de nosotros nos situemos frente a nuestra propia VIDA y frente a nuestra propia MUERTE. De ello dependerá de cómo interpretamos los hechos que vivimos e indicarán con qué tipo de emociones y sentimientos nos conectan. Llegir més

Entrevista a Ricard Díaz Mallofre por “Somos luz” en Marbella

Entrevista a Ricard Díaz Mallofre por “Somos luz” en Marbella

Para aprender a vivir, hay que aprender también a morir. No se le puede sacar el máximo partido a la vida, si uno tiene miedo a morir, porque este miedo condicionará todas las decisiones que tomemos. Axiomas como estos, empiezan a empapar una nueva percepción de la vida y la muerte, y permiten abrir una posibilidad a que vivamos la vida de una forma completamente diferente. Con Ricardo Díaz Mallofre, presidente de la asociación TEMPS de Barcelona, estuvimos hablando sobre el acompañamiento en los procesos de muerte y de duelo, y sobre la formación que esta asociación ofrece a quienes quieran desarrollar la labor de voluntariado que la asociación promueve. Una labor preciosa, que una vez integrada por un número suficientes de personas, dará un vuelco a la percepción que esta sociedad tiene acerca de algo tan natural, como que un día todos abandonaremos nuestro cuerpo.

A mi padre

Mientras te vas..

Ardida es la noche cuando llega
tus manos entrecruzan las nuestras
tu mirada, símbolo del amor
tu rostro lentamente se aleja.

Tan temprano te marchas
que mi llanto aun es bruma
mis anhelos desnudos
y mis sueños ya se esfuman.
Llegir més

away-682006_1280

L’any que ella va morir

Quan te’n vas anar vaig decidir no oblidar-te. Oblidar era perdre’t i no volia que això passés. Mentre estàs en la meva memòria transcendeixes a la mort: vius i puc continuar estimant-te i sentint-me estimada, acaronada per tu.
Des de l’indret més íntim és impossible oblidar, no hem d’oblidar, solament transformar la tristor en amor, en un amor distint, viu en el pensament, sense necessitat de més. És el gest definitiu i absolut d’amor. D’alguna manera podem pensar que la persona que se n’ha anat rebrà aquest cabdal d’energia positiva i que la podrà fer servir per recórrer millor i més ràpidament el nou itinerari que ha iniciat. Llegir més

fondos-de-bosques-2

Memòries des d’Hades

El dia que el Ricard, president de Temps i l’Àngels, voluntària, em van proposar escriure un article per la web, no vaig saber què pensar ni què dir, i la veritat, encara em trobo en aquest estat meitat sorpresa meitat dilema. “Parla de la mort”, em van dir. “Fes-ho a la teva manera, relaciona la vida i la mort, la pèrdua i el dol”, en definitiva, de la mateixa existència humana, vaig pensar.Llegir més

field-path-388913_1920

Quan te’n vas anar

L’any en què ella va morir va ser el pitjor de la meva vida. No crec que sigui capaç d’esmentar ni una sola cosa que passés al món durant aquell temps. Tot m’era aliè. No veia res més, no existia res més. Els matins a la feina passaven per la meva consciència com escenes d’una pel•lícula mal enregistrada, amb actors dolents i un guió pèssim. La gent no aconseguia generar en mi la sensació de normalitat que pretenien donar-me, i jo sempre detectava en les seves cares la incomoditat de la seva compassió. Era incapaç d’interpretar el paper que s’esperava de mi, i si ho feia, si per un moment aconseguia entrar en aquell paper de treballador eficient, de persona que supera una pèrdua, no podia evitar una gèlida sensació d’estar molt lluny d’allà, mirant-ho tot com si no estigués succeint. Com si no fos jo, sinó una rèplica meva, que funcionés com un autòmat.

Llegir més

Temps
Espai d'expressió vivencial oberta al voluntariat, usuaris i professionals que vulguin donar el seu testimoni. Si voleu participar podeu contactar aquí