La veu dels joves

La veu dels joves

Durant tot aquest temps de confinament hem trobat a faltar la veus dels joves; de com s’han sentit, què han fet amb els estudis, què han trobat a faltar, com ha estat la relació familiar, quins canvis pensen que hi haurà quan tornem a la nova realitat. Us presentem un relat on hem integrat la veu de dotze nois i noies d’entre 16 i 18 anys, a través d’un personatge que expressa les seves experiències d’aquests dies.

“Per si no tinc prou feina, ara em passem unes preguntes per contestar sobre el confinament, que com em sento?, uf! Doncs tinc dies de tot. Els primers dies passaven ràpids, com tenia moltes coses a fer: estudiar, fer treballs manuals, llegir… però darrerament sento que m’estan privant de fer coses i em fa molta ràbia. També veig que això d’estar a casa té els seus avantatges. En el dia a dia no hi pensava gaire, però ara me n’adono que formo part d’una família i que tenim coses a dir-nos. Aquests dies, fins i tot, juguem junts, al.lucino! Dinem i sopem junts, impensable! Tot i que de tant en tant a algú se li’n va l’olla i passem petites crisis, però com no ens passa a tots de cop s’aguanta. He tingut moments per a mi, descobreixo pensaments que no sabia que tenia, que també s’està bé en soledat, és tota una experiència nova!, però, sense passar-se!

El que em fa molta ràbia, i fins i tot, em sento inútil, és que a fora passen moltes coses i jo aquí a casa, sense poder fer res.

El que més trobo a faltar són els amics i les amigues. A veure, faig trucades de grup pel whatsapp i puc parlar i riure, però no és el mateix. Seguir una relació per les xarxes no és fàcil. No poder fer esport també em fot. L’altre dia vaig estar parlant amb una amiga de la classe i ella no està gaire bé a casa, em deia «em sento confinada! m’ofego! estic rabiosa!» Vaig intentar calmar-la, explicant-li com ho feia jo quan em sentia malament: em poso a escoltar la música que m’agrada, veig alguna peli, o un capítol de la sèrie que estic seguint i se’m passa.

Tampoc ha tingut sort amb els profes. Al principi es va haver d’espavilar sola fent els deures i va passar més d’una setmana que no van començar a fer les classes on line i no tots els profes s’han connectat o ho han fet tard. A mi particularment m’ha anat millor, tot i que es passen posant deures, però el meu germà que està a batxillerat em diu que ja li està bé perquè s’ha de preparar per a la sele. Estudiar a casa té la seva avantatja que pots fer-ho quan vulguis, però et pots penjar i s’acumula la feina. No sempre em concentro prou, em distrec amb qualsevol cosa. Tinc col·legues que em diuen que es poden concentrar, jo no gaire, i a més, no em sé organitzar prou bé. Aquests companys i companyes, que no tenen problemes, són coquitos que ben segur es fan horaris i els segueixen, jo flipo. També hi ha gent del meu insti que no té ordinador, o altres que la connexió a internet no és bona i no sé com ho han resolt.

Les classes virtuals van bé segons el profe, com a l’insti, hi ha que s’enrotllen i que t’ho passes bé a les seves classes, hi ha que són un avorriment. L’avantatja és que la pots gravar i la tornes a veure quan vulguis, això sí que ho trobo guai. Hi ha companys o companyes que quan estem fent la classe on line es tanquen el vídeo i no saps si estan o no. M’agraden més les classes presencials, que pots preguntar, que veus als col·legues, no sé, em sento millor en grup, encara que hagi d’aguantar gent que no m’agrada.

Em ratlla molt saber que els viatges de fi de curs queden cancel·lats. Tenia moltes ganes d’anar a muntanya per celebrar que acabem la secundària!, i ni que dir del meu germà i col·legues que acaben el batxillerat i han de fer la selectivitat que tenien planejat anar a Menorca.

Quan puguem sortir sense restriccions serà diferent, sí, hem de mantenir les distàncies de seguretat i anar amb mascareta. Incorporar que no ens podem tocar… No m’ho puc imaginar. Ben segur que canviaran coses. Poder apreciarem més les coses petites del dia a dia. El que fins ara em semblava una rutina ara ja no m’ho sembla: anar a l’institut, veure’t amb els amics i amigues, fer esport, estudiar a la biblioteca.

Tinc una amiga que em diu que mantenir relacions d’amistat o d’altre tipus per les xarxes de vegades es poden deteriorar i no li agrada. És clar, arreglar un malentès per whatsapp dona mal rotllo. Sempre és millor en persona.

Un col.lega del meu germà l’altre dia comentava que té l’esperança que canviaran moltes coses, deia “el funcionament del món de les darreres dècades ha de canviar, s’han de fer reformes, revolucions, canviar perspectives per a poder fer canvis reals després d’aquesta experiència”. Mare meva!, es nota que és més gran, jo, amb menys paraules, diria el mateix:

Canviem ja!

Ah! m’havia oblidat de presentar-me, són l’Eva, i encara no sóc major d’edat, però em falta poc.”

Alumbramiento

Els darrers moments

Us volem presentar el curtmetratge “Alumbramiento” on es mostra clarament la nostra mirada al volant de la mort i l’aportació que fem com a voluntaris a la nostra comunitat. En aquest curtmetratge veiem el que per nosaltres és molt important: la naturalitat, el fet de saber estar, el fet de fer petit aquest acte tan sagrat i tan important, fent possible, que la persona que es prepara per morir pugui fer un traspàs en pau. També volem destacar el fet de com ajuda tenir persones al nostre costat en aquest moment, que ens tranquil.litzin, que ens acaronin, que ens diguin que tot està bé i que ens ajudin a fer el trànsit rodejats d’amor. En mirar el curt, comprobem com la nostra presència com a voluntaris pot donar sentit a l’acomiadament i sobretot fer fàcil allò que sembla tan difícil.

“Alumbramiento”, de Eduardo Chapero-Jackson.
León de Oro el millor curtmetratge Europeu a Venecia 2007

Clica en aquest enllaç per a veure el curtmetratge:

https://vimeo.com/5317622

Captura de Pantalla 2019-12-09 a les 19.06.17

Curs d’acompanyament a la mort i al dol.

La formació d’acompanyament plantejada l’any 2019, ha estat un èxit: un dissabte al mes on es dóna el contingut teòric pel matí, i la pràctica a la tarda. El fet d’afegir la pràctica de la tarda, s’ha comprovat que l’aprofitament del curs ha estat molt més complert. Les persones que han assistit a la formació han valorat molt positivament aquesta proposta.
Llegir més

Captura de Pantalla 2019-11-27 a les 14.47.03

Curs de desenvolupament personal.

Aquesta proposta formativa proporciona capacitar als participants en un mestratge en les relacions humanes, així com, una adequada identificació de les conductes i comportaments derivats del contacte interpersonal i que influeixen directament en els nivells de comunicació i salut.
Llegir més

video dol

Pedagogia del dol a les escoles

“Cloe” , el curtmetratge ens mostra un procés maduratiu mitjançant les vivències de la Cloe i de la seva mare, com eix principal de l’argument. A llarg del curt podem veure com transiten per les etapes dels diferents dols que es presenten: divorci del pares, canvis de lloc de viure, d’escola, la pèrdua d’una mascota i la malaltia i mort de la mare. La forma en que van experimentant els canvis tenen com a fil conductor l’amor. Les seves experiències, des del que seria la forma d’encarar les pèrdues, ens podem servir com a model per a saber la millor manera de posicionar-nos davant els dols.
Podem, també, veure com la Cloe va madurant en relació a la forma en que va gestionant els seus sentiments amb l’ajuda de les persones que l’envolten.

Grup Temps vol impulsar la orientació i formació sobre l’acompanyament al dol i a la mort en els centres educatius i

En aquesta línea l’associació ha elaborat un programa que consta de:

1. Un curtmetratge sobre l’acompanyament als diferents dols que podem tenir al llarg de les nostres vides.
2. Un manual per a treballar-ho a les aules.
3. Formació en centres.

El curtmetratge està penjat a la nostre web per a poder veure’l sempre que es vulgui.

El manual i el nostre programa de formació estarà a la vostra disposició contactant amb l’associcació a través del nostre mail: secretaria@gruptemps.org

Volem donar les gràcies a totes les persones que de manera desinteressada han participat en aquest curtmetratge i a les entitats que ens han cedit els espais pels rodatges.

 

Segueix-nos en les xarxes:

Web: http://gruptemps.org/
Intragram: https://www.instagram.com/gruptemps/
Facebook: https://www.facebook.com/gruptemps/

natura 2

Retorno a la base

Armando tenía 11 años. Nunca conoció a sus padres. Su madre no se preocupó ni en averiguar quién era el padre, por lo que siguió su camino con el único afán de seguir viviendo una vida de pasiones. Armando fue el nombre con el que se inspiró la hermana Esperanza, en el orfanato, al ver la carita del recién nacido. Llegir més

ted-gracia-2

El duelo: procesos de maduración personal.

Revisar las actitudes personales ante la pérdida, permitirá no solo comprender el proceso de duelo como una experiencia natural de la vida, sino que, también como una oportunidad de crecimiento y maduración personal.
El cuestionarse estos aspectos vitales nos moviliza a revisar y actualizar nuestro régimen de creencias, nuestras ideas o incluso nuestros valores que hacen que cada uno de nosotros nos situemos frente a nuestra propia VIDA y frente a nuestra propia MUERTE. De ello dependerá de cómo interpretamos los hechos que vivimos e indicarán con qué tipo de emociones y sentimientos nos conectan. Llegir més

Entrevista a Ricard Díaz Mallofre por “Somos luz” en Marbella

Entrevista a Ricard Díaz Mallofre por “Somos luz” en Marbella

Para aprender a vivir, hay que aprender también a morir. No se le puede sacar el máximo partido a la vida, si uno tiene miedo a morir, porque este miedo condicionará todas las decisiones que tomemos. Axiomas como estos, empiezan a empapar una nueva percepción de la vida y la muerte, y permiten abrir una posibilidad a que vivamos la vida de una forma completamente diferente. Con Ricardo Díaz Mallofre, presidente de la asociación TEMPS de Barcelona, estuvimos hablando sobre el acompañamiento en los procesos de muerte y de duelo, y sobre la formación que esta asociación ofrece a quienes quieran desarrollar la labor de voluntariado que la asociación promueve. Una labor preciosa, que una vez integrada por un número suficientes de personas, dará un vuelco a la percepción que esta sociedad tiene acerca de algo tan natural, como que un día todos abandonaremos nuestro cuerpo.

A mi padre

Mientras te vas..

Ardida es la noche cuando llega
tus manos entrecruzan las nuestras
tu mirada, símbolo del amor
tu rostro lentamente se aleja.

Tan temprano te marchas
que mi llanto aun es bruma
mis anhelos desnudos
y mis sueños ya se esfuman.
Llegir més

away-682006_1280

L’any que ella va morir

Quan te’n vas anar vaig decidir no oblidar-te. Oblidar era perdre’t i no volia que això passés. Mentre estàs en la meva memòria transcendeixes a la mort: vius i puc continuar estimant-te i sentint-me estimada, acaronada per tu.
Des de l’indret més íntim és impossible oblidar, no hem d’oblidar, solament transformar la tristor en amor, en un amor distint, viu en el pensament, sense necessitat de més. És el gest definitiu i absolut d’amor. D’alguna manera podem pensar que la persona que se n’ha anat rebrà aquest cabdal d’energia positiva i que la podrà fer servir per recórrer millor i més ràpidament el nou itinerari que ha iniciat. Llegir més

Temps
Espai d'expressió vivencial oberta al voluntariat, usuaris i professionals que vulguin donar el seu testimoni. Si voleu participar podeu contactar aquí